Spinoza: el conatus

el «conatus»

Com més s'esforça cadascú a buscar la seva utilitat, això és, a conservar la seva ser, i com més ho aconsegueix, tant més dotat de virtut està; i al contrari, mentre que descura la conservació de la seva utilitat -això és, de la seva ser-, en aquesta mesura és impotent. [...]

Ningú pot desitjar ser feliç, obrar bé i viure bé, si no desitja al mateix temps ser, obrar i viure, això és, existir en acte. [...]

El desig, en efecte, de viure feliçment, o sigui, de viure i obrar bé, etc., és l'essència mateixa de l'home, és a dir, l'esforç que cadascun realitza per conservar el seu ser.

Ètica demostrada segons l'ordre geomètric, Parteix I, definicions, proposició XX-XXI (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 286-288).

---

Original en castellà

el «conatus»

Cuanto más se esfuerza cada cual en buscar su utilidad, esto es, en conservar su ser, y cuanto más lo consigue, tanto más dotado de virtud está; y al contrario, en tanto que descuida la conservación de su utilidad –esto es, de su ser–, en esa medida es impotente. [...]

Nadie puede desear ser feliz, obrar bien y vivir bien, si no desea al mismo tiempo ser, obrar y vivir, esto es, existir en acto. [...]

El deseo, en efecto, de vivir felizmente, o sea, de vivir y obrar bien, etc., es la esencia misma del hombre, es decir, el esfuerzo que cada uno realiza por conservar su ser.