Spinoza: classes de coneixement
De Wikisofia
La revisió el 10:19, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Spinoza: classes de c...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Resulta clar que percebem moltes coses i formem nocions universals: primer,a partir de les coses singulars, que ens són representades per mitjà dels sentits, d'una manera mutilada, confús i sense ordre respecte de l'enteniment: i per això solc anomenar a tals percepcions «coneixement per experiència vaga»; segon, a partir dels signes; per exemple: que en sentir o llegir certes paraules ens acordem de les coses, i formem certes idees semblants a elles, per mitjà de les quals imaginem aquestes coses. D'ara endavant, cridaré, tant a la primera manera de considerar les coses com a aquest segon, «coneixement del primer gènere», «opinió» o «imaginació»; tercer, a partir, finalment del fet que tenim nocions comunes i idees adequades de les propietats de les coses; i a aquesta manera de conèixer ho cridaré «raó» i «coneixement del segon gènere». A més d'aquests dos gèneres de coneixement, hi ha un tercer [...] al que anomenarem «ciència intuïtiva». I aquest gènere de coneixement progressa, a partir de la idea adequada de l'essència formal de certs atributs de Déu, cap al coneixement adequat de l'essència de les coses.
Ètica demostrada segons l'ordre geomètric,II, proposició XL, escol. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, p. 157). |
Original en castellà
Resulta claro que percibimos muchas cosas y formamos nociones universales: primero,a partir de las cosas singulares, que nos son representadas por medio de los sentidos, de un modo mutilado, confuso y sin orden respecto del entendimiento: y por eso suelo llamar a tales percepciones «conocimiento por experiencia vaga»; segundo, a partir de los signos; por ejemplo: de que al oír o leer ciertas palabras nos acordamos de las cosas, y formamos ciertas ideas semejantes a ellas, por medio de las cuales imaginamos esas cosas. En adelante, llamaré, tanto al primer modo de considerar las cosas como a este segundo, «conocimiento del primer género», «opinión» o «imaginación»; tercero, a partir, por último del hecho que tenemos nociones comunes e ideas adecuadas de las propiedades de las cosas; y a este modo de conocer lo llamaré «razón» y «conocimiento del segundo género». Además de estos dos géneros de conocimiento, hay un tercero [...] al que llamaremos «ciencia intuitiva». Y este género de conocimiento progresa, a partir de la idea adecuada de la esencia formal de ciertos atributos de Dios, hacia el conocimiento adecuado de la esencia de las cosas.