Accions

Recurs

Hume: el jo 2

De Wikisofia

La revisió el 10:13, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Hume: el jo 2 |Idiom...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Quan parlem de jo, o de substància,hem de tenir una idea connectada amb aquests termes, doncs en cas contrari serien absolutament inintel·ligibles. Tota idea es deriva d'impressions precedents, però no tenim impressió alguna d'un jo o substància com alguna cosa simple i individual. Després no tenim idea alguna d'aquestes coses en aquest sentit. [...]

Quan torno la meva reflexió sobre mi mateix,mai puc percebre aquest jo sense una o més percepcions; és més, no puc percebre mai una altra cosa que les percepcions. Per tant, és la composició d'aquestes la que forma el jo.

Podem concebre que un ser pensant tingui moltes o poques percepcions. Suposem que la ment es redueixi a un nivell més baix que el de la vida d'una ostra. Suposem que no tingui sinó una sola percepció: la de set o gana. Examinem la ment en aquesta situació: Concebreu alguna altra cosa allí que la mera percepció? Tindreu alguna noció de jo o substància? I si en aquest cas concret no la teniu, l'addició d'altres percepcions no podrà donar-vos mai tal noció.

Tractat de la naturalesa humana,Apèndix (Editora Nacional, Madrid 1977, vol.2, p. 885-886)

Plantilla:Propietat


Original en castellà

Cuando hablamos de yo, o de sustancia,debemos tener una idea conectada con esos términos, pues de lo contrario serían absolutamente ininteligibles. Toda idea se deriva de impresiones precedentes, pero no tenemos impresión alguna de un yo o sustancia como algo simple e individual. Luego no tenemos idea alguna de esas cosas en ese sentido. [...]

Cuando vuelvo mi reflexión sobre mí mismo,nunca puedo percibir este yo sin una o más percepciones; es más, no puedo percibir nunca otra cosa que las percepciones. Por tanto, es la composición de éstas la que forma el yo.

Podemos concebir que un ser pensante tenga muchas o pocas percepciones. Supongamos que la mente se reduzca a un nivel más bajo que el de la vida de una ostra. Supongamos que no tenga sino una sola percepción: la de sed o hambre. Examinemos la mente en esta situación: ¿Concebiréis alguna otra cosa allí que la mera percepción? ¿Tendréis alguna noción de yo o sustancia? Y si en este caso concreto no la tenéis, la adición de otras percepciones no podrá daros nunca tal noción.