Kant: Déu, ànima, món
De Wikisofia
La revisió el 10:24, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: Déu, ànima, m...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia El subjecte pensant és l'objecte de la psicologia; el conjunt de tots els fenòmens (el món) és l'objecte de la cosmologia, i la cosa que tanca la suprema condició de la possibilitat de quant podem pensar (l'ésser de tots els éssers) constitueix l'objecte de la teologia. Així, doncs, la raó pura subministra la idea d'una doctrina transcendental de l'ànima (psychologia rationalis), d'una ciència transcendental del món (cosmologia rationalis) i, finalment, d'un coneixement transcendental de Déu (theologia rationalis).
| Crítica de la raó pura, Dialèctica trasc., llibre primer, sec. tercera, B 392 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 323). |
Original en castellà
El sujeto pensante es el objeto de la psicología; el conjunto de todos los fenómenos (el mundo) es el objeto de la cosmología, y la cosa que encierra la suprema condición de la posibilidad de cuanto podemos pensar (el ser de todos los seres) constituye el objeto de la teología. Así, pues, la razón pura suministra la idea de una doctrina trascendental del alma (psychologia rationalis), de una ciencia trascendental del mundo (cosmologia rationalis) y, finalmente, de un conocimiento trascendental de Dios (theologia rationalis).