Tetraktys

(del grec τετραϰτύς, tetraktys, que designa la figura triangular formada per la representació de la suma dels quatre primers nombres naturals: 1 2 3 4 = 10 que era considerada pels pitagòrics com una figura sagrada, i per la qual feien els seus juraments)

Segons la filosofia pitagòrica el nombre és la base ontològica fonamental i el seu origen és el un, encara que no entès en el sentit merament quantitatiu: tot és un. Però el un, quan oposat a un altre, és dos, i aquesta alternacia donada per l'oposició entre l'un i l'altre defineix pròpiament el nombre, la base del qual és, doncs, l'oposició entre imparell-parell entesa com a tensió entre límit i il·limitat. Però si el dos representa una tensió, el tres és una nova unitat entre els oposats (un i un altre), encara que una unificació des de la perspectiva del límit o de l'imparell, mentre que el quatre és una nova unitat de la dualitat amb si mateixa (2 2). La sèrie d'aquests primers quatre nombres té com suma 10, que en el seu mística dels nombres els pitagòrics ho consideraven com un nombre perfecte, i que era representat per la τετραϰτύς, ja que, a més, amb només aquests quatre nombres i les seves respectives relacions es pot expressar tota la harmonia musical.