Accions

Recurs

Sapir: tres accepcions de cultura

De Wikisofia

La revisió el 10:21, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Sapir: tres accepcions de cultura|Idioma=Español}} El terme «cultura» recobreix tres sentits o tres grups de...».)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El terme «cultura» recobreix tres sentits o tres grups de sentits. En primer lloc és utilitzat en un sentit tècnic pels etnòlegs o pels historiadors de les cultures, per referir-se a tots els elements de la vida humana que són transmesos socialment, tant si són materials com si són espirituals. En aquesta accepció, la cultura és coextensiva a l'home mateix [...] Des d'aquest punt de vista, tots els éssers humans, o almenys tots els grups humans, posseeixen una cultura, encara que les seves diferències puguin ser considerables i els seus graus de complexitat molt desiguals. Per l'etnólogo existeixen nombrosos tipus de cultures i una varietat infinita d'elements culturals, sense que mai associï a ells cap classe de judici de valor. [...]

La segona accepció del terme és la més àmpliament difosa. Designa un ideal, fortament academicista, de refinament individual, elaborat a partir d'un petit nombre de coneixements i experiències assimilades, però fet sobretot d'un conjunt de reaccions particulars sancionades per una classe i una llarga tradició. [...]

La tercera accepció del terme és la més difícil de definir i il·lustrar de manera satisfactòria (...), aquesta tercera accepció participa de la primera accepció (l'accepció tècnica) pel fet que, com aquella, posa l'accent sobre els béns espirituals del grup més que sobre els de l'individu. Participa de la segona accepció en la mesura en què insisteix sobre un petit nombre de factors culturals [...]. En aquest sentit la «cultura» s'aproxima al «esperit» o al «geni» d'un poble.

Anthropologie, Minuit, París 1967, p.326.

Original en castellà

El término «cultura» recubre tres sentidos o tres grupos de sentidos. En primer lugar es utilizado en un sentido técnico por los etnólogos o por los historiadores de las culturas, para referirse a todos los elementos de la vida humana que son transmitidos socialmente, tanto si son materiales como si son espirituales. En esta acepción, la cultura es coextensiva al hombre mismo [...] Desde este punto de vista, todos los seres humanos, o al menos todos los grupos humanos, poseen una cultura, aunque sus diferencias puedan ser considerables y sus grados de complejidad muy desiguales. Para el etnólogo existen numerosos tipos de culturas y una variedad infinita de elementos culturales, sin que jamás asocie a ellos ninguna clase de juicio de valor. [...]

La segunda acepción del término es la más ampliamente difundida. Designa un ideal, fuertemente academicista, de refinamiento individual, elaborado a partir de un pequeño número de conocimientos y experiencias asimiladas, pero hecho sobre todo de un conjunto de reacciones particulares sancionadas por una clase y una larga tradición. [...]

La tercera acepción del término es la más difícil de definir e ilustrar de manera satisfactoria (...), esta tercera acepción participa de la primera acepción (la acepción técnica) por el hecho de que, como aquella, pone el acento sobre los bienes espirituales del grupo más que sobre los del individuo. Participa de la segunda acepción en la medida en que insiste sobre un pequeño número de factores culturales [...]. En este sentido la «cultura» se aproxima al «espíritu» o al «genio» de un pueblo.