Alètic

Adjectiu que deriva del grec ἀλήθεια, alétheia, i que s'aplica als enunciats de la lògica considerats com funcions veritatives o funcions de veritat. Es diu, per exemple, que l'enunciat compost «P i Q» és funció de veritat dels enunciats «P» i «Q» que ho componen, segons la definició donada de la conjunció «i». «P i Q» és, per tant, un enunciat alético-funcional, o un enunciat veritativo-funcional o, simplement, una funció de veritat. L'adjectiu s'aplica també a les modalitats de veritat, o modalitats alètiques.