Cita d'Aristòtil 1

Sent, doncs, objecte de la voluntat la fi, la deliberació i l'elecció dels mitjans per a la fi, les accions relatives a aquests seran conformes amb l'elecció i voluntàries. I a això es refereix també l'exercici de les virtuts. Per tant, està en el nostre poder la virtut, i així mateix també el vici. En efecte, sempre que està en el nostre poder el no, ho està el sí; de manera que si està en el nostre poder l'obrar quan és bo, estarà també en el nostre poder el no obrar quan és dolent, i si està en el nostre poder el no obrar quan és bo, també estarà en el nostre poder l'obrar quan és dolent. I si està en el nostre poder fer el bé i el dolent, i igualment el no fer-ho, i en això consistia l'ésser bons o dolents, estarà en el nostre poder l'ésser virtuosos o viciosos. Dir que ningú és malvat volent ni venturoso sense voler sembla a mig fer fals i veritable: en efecte, ningú és venturoso sense voler, però la perversitat és alguna cosa voluntari. En un altre cas hauria de discutir-se el que ara acabem de dir i afirmar-se que l'home no és principi ni generador de les seves accions com dels seus fills.

Aristòtil, Ètica a Nicómaco, III, 5, 1112b (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1985, p. 39).

---

Original en castellà

Siendo, pues, objeto de la voluntad el fin, la deliberación y la elección de los medios para el fin, las acciones relativas a éstos serán conformes con la elección y voluntarias. Y a ello se refiere también el ejercicio de las virtudes. Por tanto, está en nuestro poder la virtud, y asimismo también el vicio. En efecto, siempre que está en nuestro poder el no, lo está el sí; de modo que si está en nuestro poder el obrar cuando es bueno, estará también en nuestro poder el no obrar cuando es malo, y si está en nuestro poder el no obrar cuando es bueno, también estará en nuestro poder el obrar cuando es malo. Y si está en nuestro poder hacer lo bueno y lo malo, e igualmente el no hacerlo, y en esto consistía el ser buenos o malos, estará en nuestro poder el ser virtuosos o viciosos. Decir que nadie es malvado queriendo ni venturoso sin querer parece a medias falso y verdadero: en efecto, nadie es venturoso sin querer, pero la perversidad es algo voluntario. En otro caso debería discutirse lo que ahora acabamos de decir y afirmarse que el hombre no es principio ni generador de sus acciones como de sus hijos.