Hugo de Sant Víctor

Un dels principals escolàstics del s. XII i el més famós dels anomenats «victorins»; és considerat un savi universal. Nascut a Saxònia, es converteix a París en deixeble de Guillem de Champeaux, i li succeeix en la direcció de l'Escola de Saint-Victor. Les seves obres de major importància són Didascalicon de studio legendi, una enciclopèdia del saber dels segles anteriors, i Misteris de la fe cristiana, espècie de suma del saber medieval. Intervé en la disputa entre els dialèctics i els teòlegs, valorant el saber de les arts liberals, a les quals considera fonament del coneixement, encara que les subordina a la ciència de la teologia. En el Didascalicon distingeix quatre parts en la filosofia: teòrica, pràctica, mecànica i lògica. Entre les arts mecàniques, contraposades a les liberals, enumera l'art tèxtil, la milícia i l'arquitectura, la navegació, l'agricultura, la caça i la pesca, la medicina i, en últim lloc, el teatre.