Nivells d'estructures i sistemes

Nivell	Descripció i exemples	Teories i models
Estructures estàtiques	Àtoms, molècules, cristalls. estructures biològiques, del nivell microscòpic electrònic al macroscòpic	P. ex. fórmules estructurals de la química; cristal·lografia; descripcions anatòmiques.
Rellotgeria	Rellotges, màquines ordinàries en general; sistemes solars.	Física ordinària, tal com les lleis de la mecànica (newtoniana i einsteiniana) i unes altres.
Mecanismes de control	Termòstat, servomecanismes, mecanisme homeostático en els organismes.	Cibernètica; retroalimentació i teoria de la informació.
Sistemes oberts	Llamas, cèl·lules i organismes en general.	(a) Expansió de la teoria física a sistemes que sostenen pas de matèria (metabolisme) (b) Emmagatzematge d'informació en el codi genètic (ADN). Ara com ara no és clar el vincle entre (a) i (b).
Organismes inferiors	Organismes «vegetaloides»: diferenciació creixent del sistema (l'anomenada "divisió del treball" en l'organisme); distinció entre reproducció i individu funcional («línia germinal i soma»).	Gairebé no hi ha teoria ni models.
Animals	Importància creixent del tràfic en la informació (evolució de receptors, sistemes nerviosos); aprenentatge; començaments de consciència.	Començaments en la teoria dels autòmats (relacions S-R), retroalimentació (fenòmens regulatoris), comportament autònom (oscil·lacions de relaxació), etc.
Home	Simbolisme; passat, i avenir, jo i món, consciència de si, etc. Com a conseqüències: comunicació per llenguatges.... etc.	Incipient teoria del simbolisme.
Sistemes socioculturals	Poblacions d'organismes (incloent els humans); comunitats determinades per símbols (cultures).	Lleis estadístiques i possiblement dinàmiques en dinàmica de poblacions, sociologia, economia, possiblement historia. Començaments d'una teoria dels sistemes culturals.
Sistemes simbòlics	Llenguatge, lògica, matemàtiques, ciències, arts, moral, etc.	Algorismes de símbols (p. ex. matemàtiques, gramàtica); "regles del joc", com en arts visuals, música, etc.

Nota: Aquest repàs és impressionista i intuïtiu i no aspira al rigor lògic. Per regla general, els nivells superiors pressuposen els inferiors (p. ex. Ios fenòmens de la vida pressuposen els de el nivell fisicoquímico, els fenòmens socioculturals el nivell de l'activitat humana, etc.), però la relació entre nivells requereix aclariment en cada cas (cf. problemes com el del sistema obert i el codi genètic com a aparents requisits previs per a la «vida», la relació entre sistemes «conceptuals» i «reals», etc.). En aquest sentit, la llista insinua tant els limitis del reduccionisme com els buits en el coneixement actual.

__________________________________________________

Bertalanffy, L., Teoria general dels sistemes, F.C.I., Madrid 1976, p.28-29.