Dianoètic

S'ha produït un error en crear la miniatura: Fitxer inexistent

Aristòtil

El terme grec διανοητιϰός, derivat de διάνοια (diánoia o coneixement discursiu) designa el que és intel·lectual. En l'actualitat, aquest terme s'utilitza especialment per referir-se a aquelles virtuts (les virtuts dianoètiques) que, segons Aristòtil, es refereixen a la part intel·lectual o pensant de l'ànima (Ètica a Nicòmac, 1139 b).

Aristòtil distingeix cinc virtuts dianoètiques: art (tekhné), ciència (epistéme), prudència (phrónesis), saviesa (sophía) i enteniment (nous). Es distingeixen de les virtuts ètiques, que són aquelles que pertanyen a l'ànima, però que, fins i tot sense concurs de la raó, poden obeir-la (Ètica a Nicòmac, 1102 b).

Veure just mitjà.