Deducció

(del llatí deductio, acció de derivar o fer descendir, conducció; correspon als aristotèlics άπαγωγή, apagogé, i άπόδειζις, apódeixis)

Operació mental, anomenada inferència, per la qual afirmem la veritat d'un enunciat partint de la veritat d'enunciats coneguts. Una deducció pren la forma expressa d'un raonament, o seqüència de fórmules que o són axiomes, o teoremes, o premisses o fórmules derivades d'altres mitjançant regles d'inferència. A tota deducció formal li correspon una estructura, o forma. Els raonaments, per raó d'aquesta forma, poden ser vàlids, o correctes, o invàlids i incorrectes.

Una deducció formal consta d'una seqüència finita de fórmules que o són suposats inicials, axiomes o teoremes, o bé fórmules que se segueixen lògicament dels supòsits inicials per aplicació de regles. L'últim element de la seqüència és la conclusió del raonament.

No és rar, en la lògica moderna, preferir el terme derivació al de deducció.