Sil·logisme
De Wikisofia
La revisió el 08:40, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::συλλογισμός, raonament, de Grec::συν, amb, i Grec::λογιζομαι, raonar)</small> El raona...».)
La revisió el 08:40, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::συλλογισμός, raonament, de Grec::συν, amb, i Grec::λογιζομαι, raonar)</small> El raona...».)
(del grec συλλογισμός, raonament, de συν, amb, i λογιζομαι, raonar)
El raonament tal com ho defineix Aristòtil. Es compon de dos enunciats, anomenats premisses i un altre enunciat anomenat conclusió. El seu estudi, anomenat silogística, ha constituït la part més important i coneguda de la lògica tradicional. Aristòtil ho defineix com aquella argumentació en la qual, si les premisses són veritables, la conclusió ha de tenir-se necessàriament per veritable (veure text ).
Veure història de la lògica.