Diògenes Laerci: Anaximandre
De Wikisofia
La revisió el 10:14, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Diògenes Laerci: Anaximandre.|Idioma=Español}} 1. Anaximandre, fill de Praxiades, va ser milesio. Va dir que...».)
1. Anaximandre, fill de Praxiades, va ser milesio. Va dir que «l'infinit és el principi i element», sense definir l'aire, l'aigua ni una altra cosa. «Que les seves parts són mudables, però del tot immutables. Que la Terra està enmig de l'univers com a centre, i és esfèrica. Que la Lluna llueix amb llum aliena, doncs la rep del Sol. Que aquest no és menor que la Terra, i és foc puríssim.» Va ser el primer que va trobar el gnòmon, i ho va col·locar en Lacedemonia per indagar l'ombra, com diu Favorino en la seva Història vària. Va trobar també els retorns del Sol, va notar els equinoccios i va construir horoscopios. Va ser el primer que va descriure la circumferència de la Terra i mar, i va construir una esfera.
2. Va exposar les seves opinions sumariament i en compendio, els escrits de les quals va veure Apolodoro Atenesa, i diu en les seves Cròniques que Anaximandre tenia seixanta-quatre anys d'edat l'any segon de l'Olimpíada LVIII, i va morir poc després, havent florit principalment sent Polícrates tirà de Samos. Dícese que cantant una vegada, se li van burlar els nois, i havent-ho advertit, va dir: «És menester cantar millor per causa dels nois.» Va haver-hi un altre Anaximandre historiador, també milesio, que va escriure en dialecte jònic.
Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.67. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII). |