Heidegger i el nazisme

Reavivada sobretot per la publicació de l'obra de Víctor Farías, Heidegger i el nazisme, apareguda en francès en 1987 (i traduïda al castellà: Muchnik Editors, Barcelona 1989), en la qual sosté que Heidegger va mantenir persistentment fins a la seva mort la seva relació intel·lectual amb el nazisme.

Més esclaridora d'aquesta profunda relació entre Heidegger i el nazisme és la publicació dels anomenats "Quaderns negres" (Schwarze Hefte)., compostos per trenta-quatre petis quaderns amb tapadores negres, en els quals Heidegger va redactar un seguit d'anotacions entre 1931 i 1976, en les quals es pot seguir el rastre de la seva vinculació amb el nazisme. Es van editar per primera vegada l'any 2014 a l'editorial Klostermann de Frankfurt am Main i editats per Peter Trawny. En castellà hi ha una edició publicada per l'editorial Trotta: Heidegger, Martin (2015-2019). Reflexiones-Cuadernos negros. Obra completa, rústica. Traducción Alberto Ciria. Colección Estructuras y Procesos. Filosofía. Madrid: Editorial Trotta.

Altres autors que han manifestat el compromís de Heidegger amb el nazisme són, per exemple: Hugo Ott, Martin Heidegger: en camino hacia su biografía (1992) o Emmanuel Faye, Heidegger, la introducción del nazismo en la filosofía (2005).

Heidegger y los judíos, original de 2014, Donatella Di Cesare (Roma, 1956), miembro del comité científico del Museo del Holocausto y vicepresidenta de la Heidegger-Gesellschaft hasta la publicación de este libro, añade un grado más de intensidad al juicio condenatorio, rastreando en el conjunto de los Cuadernos negros las huellas de un antisemitismo en Heidegger que, no pudiendo demostrarse biológico, racial, ella tilda de “metafísico”.