Kant: postulats i coneixement pràctic

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Doncs bé, s'amplia realment el nostre coneixement d'aquesta sort mitjançant la raó pràctica pura, i el que era transcendent per a l'especulativa és immanent per a la pràctica? Per descomptat, però només en l'aspecte pràctic. En efecte, amb això no coneixem el que són en si mateixos ni la naturalesa de la nostra ànima, ni el món intel·ligible ni l'ens suprem; ens hem limitat a unir els seus conceptes amb el concepte pràctic de bé suprem, com a objecte de la nostra voluntat, i totalment a priori per mitjà de la nostra raó, però només mitjançant la llei moral i també solament en relació amb ella respecte de l'objecte que ella ordena. Però, llavors, com sigui possible la llibertat, i com hàgim de representar-nos aquesta classe de causalitat teòrica i positivament, és alguna cosa que no podem comprendre d'aquesta manera, sinó que solament és postulat per la llei i moral amb vista a ella [...]. El propi ocorre també amb les altres idees que cap enteniment humà podrà escrutar mai sobre la seva possibilitat, encara que tampoc que no siguin conceptes veritables: cap sofística podrà arrabassar mai aquesta convicció àdhuc a l'home més ordinari.

Crítica de la razón práctica, Primera parte, l.2, cap. 2, VI (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 142).

---

Original en castellà

Pues bien, ¿se amplía realmente nuestro conocimiento de esta suerte mediante la razón práctica pura, y lo que era trascendente para la especulativa es inmanente para la práctica? Desde luego, pero sólo en el aspecto práctico. En efecto, con eso no conocemos lo que son en sí mismos ni la naturaleza de nuestra alma, ni el mundo inteligible ni el ente supremo; nos hemos limitado a unir sus conceptos con el concepto práctico de bien supremo, como objeto de nuestra voluntad, y totalmente a priori por medio de nuestra razón, pero sólo mediante la ley moral y también solamente en relación con ella respecto del objeto que ella ordena. Pero, entonces, cómo sea posible la libertad, y cómo tengamos que representarnos esta clase de causalidad teórica y positivamente, es algo que no podemos comprender de este modo, sino que solamente es postulado por la ley y moral con vistas a ella [...]. Lo propio ocurre también con las demás ideas que ningún entendimiento humano podrá escrutar jamás acerca de su posibilidad, aunque tampoco que no sean conceptos verdaderos: ninguna sofística podrá arrebatar jamás esa convicción aun al hombre más ordinario.