Hobbes: el Leviatan

el Leviatan

La Naturalesa (Art amb el qual Déu ha fet i governa el món) és imitada pel Art de l'home en moltes coses i, entre unes altres, en la producció d'un animal artificial. Doncs veient que la vida no és sinó moviment de membres, l'origen dels quals es troba en alguna part principal d'ells per què no podríem dir que tots els autòmats (artefactes moguts per si mateixos mitjançant molls i rodes, com un rellotge) tenen una vida artificial? Doncs què és el cor sinó un moll? I què són els nervis sinó d'altres cordes? I què són les articulacions sinó d'altres rodes, donant moviment al cos en el seu conjunt tal com l'artífex va projectar? Però el Art va encara més lluny, imitant l'obra més racional i excel·lent de la Naturalesa que és el home. Doncs mitjançant l'Art es crea aquest gran Leviatan que es diu una república o Estat (Civitas en llatí), i que no és sinó un home artificial, encara que d'alçada i força superiors a les del natural, per la protecció del qual i defensa va ser pensat. Allí la sobirania és un ànima artificial que dóna força i moviment al cos sencer; els magistrats i altres funcionaris de judicatura i execució són les articulacions; la recompensa i el càstig fan les funcions dels nervis en el cos natural, nuant al tron de la sobirania cada articulació i cada membre, de tal manera que tots siguin moguts a realitzar la seva tasca; la opulència i les riqueses de tots els membres particulars són la força; la salus populi (la seguretat del poble), els seus negocis; els consellers, gràcies als quals li són suggerides totes quantes coses precisa saber, són la memòria; l'equitat i les lleis són una raó i una voluntat artificial; la concòrdia, salut; la sedició, malaltia i la guerra civil, mort. Finalment, els pactes i convenis, mitjançant els quals es van fer, van conjunyir i van unificar en el començament les parts del cos polític, s'assemblen a aquest Fiat o l'home pronunciat per Déu en la Creació.

Leviatan, Introducció (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 117-118).