Ontoteologia

(del grec ὄντος, ontos, Θεός, theos i λόγος, logos, és a dir, ciència sobre Déu a partir del ser)

En Kant, l'intent de demostrar l'existència d'un ésser originari per mitjans merament especulatius (veg. citació), sense cap recurs a l'experiència. Feuerbach per part seva identifica la clàssica metafísica amb l'ontoteologia (veg. text), i Heidegger aplica (críticament) aquest concepte a la metafísica tradicional en La constitució onto-teo-lògica de la metafísica, segona part d'Identitat i diferència (1957), per a destacar que la filosofia tradicional s'ha basat històricament, ja des d'Aristòtil, només en la noció d'ens –general i suprem–, això és, en l'«oblit de l'ésser» i en l'oblit de la diferència ontològica entre ser i ens. Per això, perquè tracta només de l'ens en general i de l'ens suprem, la metafísica tradicional és una ontologia (ens en tant que ens) i una teologia (ens suprem), una ontoteologia, que ha inclòs com a tema propi –inadequadament segons Heidegger– l'estudi de l'existència de Déu, ens suprem.