Alfred Tarski

Lògic, matemàtic i filòsof polonès, nascut a Varsòvia. Va ser professor en aquesta ciutat i després va emigrar als EUA, on va ser professor de matemàtiques, primer a Harvard i posteriorment a Califòrnia (Berkeley), on va morir. Una de les seves principals aportacions a la lingüística i a la lògica ha estat la seva teoria semàntica de la veritat, investigació que va començar en els anys trenta i va culminar amb la publicació, en 1933, del seu treball sobre El concepte de veritat en els llenguatges de les ciències deductives (veure cita), en la qual exposa una teoria de la veritat, en paraules seves, «materialment adequada i formalment correcta».

A aquesta concepció, situada en la línia del concepte clàssic i aristotèlic de la veritat com a correspondència entre el pensament i els fets, Tarski la denomina «concepció semàntica de la veritat». Segons aquesta teoria la veritat és una propietat semàntica dels enunciats o proposicions, perquè és definible en termes de conceptes semàntics, que, portat del seu fisicalisme, redueix a conceptes lògic-matemàtics. Juntament amb Abraham Robinson (1918-1974), va elaborar la teoria matemàtica de models. Alguns aspectes de la seva teoria semàntica es deuen a la influència del seu mestre Lesniewski. La seva obra filosòfica de major importància és Logic, Semantics, and Metamathematics [Lògica, semàntica i metamatemàtica] (1956).