Plató: dues classes d'igualtat

L'elecció desenvolupada d'aquesta manera seria alguna cosa intermèdia entre el règim monàrquic i el democràtic, dels quals és necessari que sempre participi tota constitució; doncs no és possible que mai es facin amics els esclaus i els amos, ni tampoc la gent baixa i els homes de pro, a pesar que es parli de les mateixes dignitats per als uns i els altres. Perquè per als qui són desiguals la igualtat es farà desigualtat si no se li aplica una mesura, i aquestes són les dues causes per les quals s'omplen de dissensions els règims polítics. Hi ha, en efecte, una antiga dita, el que la igualtat produeix amistat, que és veritable i s'ha formulat amb molta exactitud i sensatesa; però quina classe d'igualtat serà la que actua d'aquesta manera, heus aquí alguna cosa que, per no estar enterament clar, ens pertorba en grau summe. Doncs havent-hi dues classes d'igualtat, homònimes, és cert, però de fet gairebé oposades entre si per moltes maneres, la una d'elles, la igualtat determinada per la mesura, el pes i el nombre, no hi ha ciutat ni legislador que no sigui capaç d'aplicar-la respecte als honors assignant-la per sorteig tocant als repartiments; mentre que la més autèntica i més excel·lent igualtat, això ja no és fàcil per a qualsevol el dilucidar-ho. Perquè aquesta neix del judici de Zeus, i és sempre petita la mesura en què presta la seva ajuda als homes; però, això sí, sigui qualsevol el grau en què col·labori amb les ciutats o particulars, el que produeix és tot bo. Atorga, en efecte, més al que és major i menys al que és menor, donant a cadascun l'adequat a la seva naturalesa; i també quant a distincions, concedint-les-hi sempre majors als més excel·lents en punt a virtut i al contrari als quals són de manera diferent pel que toca a virtut i educació, distribueix proporcionalment el convenient per a cadascú. Ara bé, per a nosaltres, segons crec, la política no és mai més que això mateix, el just, a la qual cosa, oh, Clinias!, devem ara tendir, tenint la vista fixa en aquest tipus d'igualtat, en la fundació de la ciutat que ara està naixent. I si hi ha alguna vegada algú més que fon una altra ciutat, mirant a això mateix també serà menester que legisli: no a uns pocs tirans ni a un solament ni a cap classe de poder del poble, sinó sempre al just, que és precisament el que ara mateix es va dir, la igualtat assignada a cada moment a desiguals segons naturalesa. Ara bé, és inevitable el servir-se d'aquestos noms en un sentit alguna cosa desviada per a tota ciutat que no vulgui tenir a veure amb la discòrdia en cap dels seus membres, perquè l'acomodatici i l'indulgent no són, quan es produeixen, sinó torsions fetes contra la més estricta justícia a l'íntegre i exacte; no hi ha, doncs, més remei que recórrer a la igualtat basada en el sorteig amb la intenció del possible descontent dels més, però invocant llavors en les nostres pregàries a la divinitat i a la bona sort perquè redrecin el sorteig cap al més just. Resulta, per tant, forçós servir-se en aquesta manera de tots dos tipus d'igualtat; però recorrent el menor nombre possible de vegades a una d'elles, la que necessita l'atzar.

Tal és, i per tals raons, la qual cosa és imprescindible, amics meus, que faci de la manera dita la ciutat que vulgui sobreviure. I com una nau que voga pel mar necessita una constant vigilància de nit i de dia, de la mateixa manera la ciutat, que navega en la marejada de les altres ciutats i viu en perill de caure en tota classe d'emboscades, ha d'establir, al llarg del dia fins a la nit i durant la nit fins a l'altre dia, una cadena en què se succeeixin vigilant magistrats i no cessin mai de rellevar successivament a altres magistrats o de fer-los lliurament de la guàrdia.

Leyes, 757a-758a. (Instituto de Estudios Políticos, Madrid 1960, Vol. 1, p.205-206).

---

Original en castellà

La elección desarrollada de este modo sería algo intermedio entre el régimen monárquico y el democrático, de los cuales es menester que siempre participe toda constitución; pues no es posible que jamás se hagan amigos los esclavos y los dueños, ni tampoco la gente baja y los hombres de pro, a pesar de que se hable de las mismas dignidades para unos y otros. Porque para quienes son desiguales la igualdad se hará desigualdad si no se le aplica una medida, y esas son las dos causas por las que se llenan de disensiones los regímenes políticos. Hay, en efecto, un antiguo dicho, el de que la igualdad produce amistad, que es verdadero y se ha formulado con mucha exactitud y sensatez; pero qué clase de igualdad será la que actúa de ese modo, he aquí algo que, por no estar enteramente claro, nos perturba en grado sumo. Pues habiendo dos clases de igualdad, homónimas, es cierto, pero de hecho casi opuestas entre sí por muchos modos, la una de ellas, la igualdad determinada por la medida, el peso y el número, no hay ciudad ni legislador que no sea capaz de aplicarla con respecto a los honores asignándola por sorteo en lo que toca a los repartos; mientras que la más auténtica y más excelente igualdad, eso ya no es fácil para cualquiera el dilucidarlo. Porque ésta nace del juicio de Zeus, y es siempre pequeña la medida en que presta su ayuda a los hombres; pero, eso sí, sea cualquiera el grado en que colabore con las ciudades o particulares, lo que produce es todo bueno. Otorga, en efecto, más al que es mayor y menos al que es menor, dando a cada uno lo adecuado a su naturaleza; y también en cuanto a distinciones, concediéndoselas siempre mayores a los más excelentes en punto a virtud y al contrario a los que son de manera distinta por lo que toca a virtud y educación, distribuye proporcionalmente lo conveniente para cada cual. Ahora bien, para nosotros, según creo, la política no es nunca más que esto mismo, lo justo, a lo cual, ¡oh, Clinias!, debemos ahora tender, teniendo la vista fija en ese tipo de igualdad, en la fundación de la ciudad que ahora está naciendo. Y si hay alguna vez alguien más que funde otra ciudad, mirando a esto mismo también será menester que legisle: no a unos pocos tiranos ni a uno solo ni a ninguna clase de poder del pueblo, sino siempre a lo justo, que es precisamente lo que ahora mismo se dijo, la igualdad asignada en cada momento a desiguales según naturaleza. Ahora bien, es inevitable el servirse de estosnombres en un sentido algo desviado para toda ciudad que no quiera tener que ver con la discordia en ninguno de sus miembros, pues lo acomodaticio y lo indulgente no son, cuando se producen, sino torsiones hechas contra la más estricta justicia a lo integro y exacto; no hay, pues, más remedio que recurrir a la igualdad basada en el sorteo con miras al posible descontento de los más, pero invocando entonces en nuestras preces a la divinidad y a la buena suerte para que enderecen el sorteo hacia lo más justo. Resulta, por tanto, forzoso servirse en ese modo de ambos tipos de igualdad; pero recurriendo el menor número posible de veces a una de ellas, la que necesita del azar.

Tal es, y por tales razones, lo que es imprescindible, amigos míos, que haga del modo dicho la ciudad que quiera sobrevivir. Y como una nave que boga por el mar necesita una constante vigilancia de noche y de día, del mismo modo la ciudad, que navega en la marejada de las demás ciudades y vive en peligro de caer en toda clase de emboscadas, debe establecer, a lo largo del día hasta la noche y durante la noche hasta el otro día, una cadena en que se sucedan vigilando magistrados y no cesen jamás de relevar sucesivamente a otros magistrados o de hacerles entrega de la guardia.