Manuel Sagristà Luzón

Filòsof marxista espanyol, nascut a Madrid. Estudia dret i filosofia a Barcelona i lògica a la universitat de Münster (Alemanya) durant els anys 1954-1956 i, a partir d'aquesta data és nomenat professor de lògica, història de la filosofia i metodologia de la ciència a la Universitat Central de Barcelona. Per raons polítiques és expulsat de la universitat, en 1965, i no serà reintegrat a ella fins a 1971; durant aquest temps duu a terme cuidades i meritòries traduccions, i d'aquesta època és la seva polèmica amb Gustavo Bé sobre el paper de la filosofia en els estudis universitaris i sobre l'existència o no d'una filosofia «substantiva». El Consell de Rectors rebutja, en 1979, la seva designació a catedràtic extraordinari de la universitat de Barcelona. Posteriorment ensenya a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i de nou en Facultat d'Econòmiques de Barcelona, fent classes de Metodologia de les Ciències Socials.

Després de la publicació, en 1959, de la seva tesi de doctorat, Les idees gnoseològiques de Heidegger, obra que enllaça amb els seus interessos inicials pel existencialisme i la fenomenologia, s'orienta aviat, per influx dels cursos en Münster, cap a la filosofia de la ciència, la lògica i el marxisme; és autor del primer text important de lògica simbòlica publicat a Espanya, i introductor d'aquests estudis a la universitat, i és considerat un dels autors clàssics del marxisme espanyol, en una línia no dogmàtica que considera el marxisme com una visió del món científica. A més de l'activitat purament acadèmica i de les seves influents traduccions, -una de les més importants, la Antologia d'Antonio Gramsci-, funda i dirigeix les revistes «Materials» i «Mentrestant» i en elles aboca les seves últimes preocupacions per la Ecologia, el pacifisme i el feminisme. La seva capacitat d'investigació metòdica i crítica s'aplica ininterrompudament a molt diverses publicacions, articles en revistes especialitzades i conferències, que abasten tant la temàtica marxista, la lògica i la història de la ciència com el pacifisme, l'ecologia o qüestions de política alternativa; l'abundant material bibliogràfic al fet que ha donat origen la seva activitat teòrica i pràctica alhora no ha estat publicat encara completament.

Sabio en el sentit socràtic del terme, investigador profund, professor excepcional, militant antifeixista en temps de dictadura, roman com a exemple de rigor intel·lectual i actituds ètiques en la memòria recent de molts, companys i deixebles, a els qui ha ensenyat a pensar i a viure.

(Veure text 1 i text 2).

• Bibliografia:Obres de Manuel Sagristà