Cita d'Aristòtil sobre substància i l'essència

Vegeu tot el capítol VII de Metafísica, on es planteja si són substància [entitat] l'essència, l'universal, el gènere i el subjecte. Sosté que ho és el subjecte o substrat, però sempre que existeixi de manera independent i determinada, és a dir, sigui «un això» (tóde tí), o una substància individual. «El ser capaç d'existència separada i el ser quelcom determinat semblen pertànyer en summe grau a l'entitat» (Metafísica, 1029a): és a dir, a la forma (eidos) i al compost de matèria i forma. Anomena forma a l'essència i, a aquesta, com queda dit, substància primera.

(I anomeno forma a l'essència de cada cosa, és a dir, a la seva entitat [substància] primera.

Aristóteles, Metafísica VII, 1032b (Gredos, Madrid 1994, p. 300).

veg. citació)