Kant: el temps

El temps no és altra cosa que la forma del sentit intern, és a dir, de l'intuir-nos a nosaltres mateixos i el nostre estat intern. [...] El temps és la condició formal a priori de tots els fenòmens. [...] El temps únicament posseeix validesa objectiva en relació amb els fenòmens, perquè aquests són coses que nosaltres considerem com a objectes dels nostres sentits. [...] Consegüentment, el temps no és més que una condició subjectiva de la nostra humana intuïció [...] i en si mateix, fora del subjecte, no és res.

Crítica de la razón pura, Estética trasc., 1, § 6, B 50-B 52 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 76-78).

---

Original en castellà

El tiempo no es otra cosa que la forma del sentido interno, esto es, del intuirnos a nosotros mismos y nuestro estado interno. [...] El tiempo es la condición formal a priori de todos los fenómenos. [...] El tiempo únicamente posee validez objetiva en relación con los fenómenos, por ser éstos cosas que nosotros consideramos como objetos de nuestros sentidos. [...] Consiguientemente, el tiempo no es más que una condición subjetiva de nuestra humana intuición [...] y en sí mismo, fuera del sujeto, no es nada.