Les quatre causes aristotèliques
De Wikisofia
La revisió el 11:22, 3 set 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions)
[A la causa primera l'anomena també Aristòtil «primer motor» ( kínesis proton ), abans de distingir entre física i metafísica]:
I ja que les causes són quatre, és tasca pròpia del físic conèixer-les totes, ja que per a explicar físicament el «per què» haurà de remetre a totes elles, és a dir, a la matèria, a la forma, a la qual fa moure i al fi. Les tres últimes es redueixen en molts casos a una, ja que l'essència i el fi són una mateixa cosa, i allò de què primerament prové el moviment [ kínesis proton ], és específicament el mateix que aquestes, ja que l'home engendra l'home; en general, això és així per a totes les coses que són mogudes en moure a altres.
Aristóteles, Física, II, 7 (Gredos, Madrid 1995, p. 159-160). |
Original en castellà
[A la causa primera llama también Aristóteles «primer motor» (kínesis proton),antes de distinguir entre física y metafísica]:
Y puesto que las causas son cuatro, es tarea propia del físico conocerlas todas, pues para explicar físicamente el «por qué» tendrá que remitirse a todas ellas, esto es, a la materia, a la forma, a la que hace mover y al fin. Las tres últimas se reducen en muchos casos a una, pues la esencia y el fin son una misma cosa, y aquello de lo que primeramente proviene el movimiento [kínesis proton], es específicamente lo mismo que éstas, pues el hombre engendra al hombre; en general, esto es así para todas las cosas que son movidas al mover a otras.
Aristóteles, Física, II, 7 (Gredos, Madrid 1995, p. 159-160). |