Hegel, G.W.F.: visió de conjunt
De Wikisofia
La revisió el 13:39, 6 feb 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - a una fi i quan aquesta fi és aconseguida, + a un fi i quan aquest fi és aconseguit,)
visió de conjunt
La idea absoluta pot comparar-se [...] al vell que expressa els mateixos pensaments religiosos que el nen, però pel qual la seva significació abraça tota la seva vida. Encara que el nen entengués el contingut de la doctrina religiosa, la seva vida sencera i el món sencer estarien, no obstant això, encara fora d'aquest contingut. Es pot dir un altre tant de la vida humana en general i dels successos que l'omplen. Tot el nostre treball és dirigit cap a un fi i quan aquest fi és aconseguit, sorprèn no trobar una altra cosa que el que es volia. La importància està en el moviment sencer. Quan l'home recorre amb el pensament els fets de la seva vida, la fi podrà semblar molt limitada. No obstant això, en ell ve a concentrar-se sencer el decursus vitae. Així el contingut de la idea absoluta és també el desenvolupament sencer dels moments que tenim davant nosaltres fins aquí. I que és aquest desenvolupament el que constitueix el contingut i l'essencial, aquest és l'últim punt que ens queda per determinar. Cal agregar que el propi del pensament filosòfic és entendre com tot el que és, considerat separadament, apareix com un ser limitat i que no té, per aquesta raó, valor sinó com a part del tot i com a moment de la idea.
| Lógica, CCXXXVI, Zusatz, Ricardo Aguilera, Madrid 1973, p. 368. |
Original en castellà
visión de conjunto
La idea absoluta puede compararse [...] al viejo que expresa los mismos pensamientos religiosos que el niño, pero para el cual su significación abraza toda su vida. Aun cuando el niño entendiera el contenido de la doctrina religiosa, su vida entera y el mundo entero estarían, no obstante, aún fuera de este contenido. Se puede decir otro tanto de la vida humana en general y de los sucesos que la llenan. Todo nuestro trabajo es dirigido hacia un fin y cuando este fin es alcanzado, asombra no hallar otra cosa que lo que se quería. La importancia está en el movimiento entero. Cuando el hombre recorre con el pensamiento los hechos de su vida, el fin podrá parecer muy limitado. Sin embargo, en él viene a concentrarse entero el decursus vitae. Así el contenido de la idea absoluta es también el desenvolvimiento entero de los momentos que tenemos ante nosotros hasta aquí. Y que es este desenvolvimiento lo que constituye el contenido y lo esencial, éste es el último punto que nos queda por determinar. Hay que agregar que lo propio del pensamiento filosófico es entender cómo todo lo que es, considerado separadamente, aparece como un ser limitado y que no tiene, por lo mismo, valor sino como parte del todo y como momento de la idea.