Cita de Tomàs d'Aquino 2
De Wikisofia
La revisió el 16:14, 15 juny 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
L'ésser o existir és el més perfecte de tot, perquè es compara amb totes les coses com a acte, i res té actualitat sinó en la mesura que existeix, i per això és l'existència l'actualitat de totes les coses, fins a de les formes. Per tant, no es compara amb les coses com el recipient amb el rebut, sinó més aviat com el rebut amb el recipient. I així, quan dic, per exemple, l'ésser de l'home, o del cavall, o d'una altra cosa qualsevol, entenc el ser com alguna cosa formal i rebut, no com a subjecte a qui competeix l'ésser.
Tomàs d'Aquino, Summa de teologia, I, q.4, a.1, ad 3 (en Clemente Fernández, Los filósofos medievales'. Selecció de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. 2, p. 493). |
Original en castellà
El ser o existir es lo más perfecto de todo, pues se compara con todas las cosas como acto, y nada tiene actualidad sino en cuanto existe, y por ello es la existencia la actualidad de todas las cosas, hasta de las formas. Por consiguiente, no se compara con las cosas como el recipiente con lo recibido, sino más bien como lo recibido con el recipiente. Y así, cuando digo, por ejemplo, el ser del hombre, o del caballo, o de otra cosa cualquiera, entiendo el ser como algo formal y recibido, no como sujeto a quien compete el ser.
Tomás de Aquino, Suma de teología, I, q.4, a.1, ad 3 (en Clemente Fernández, Los filósofos medievales. Selección de textos, 2 vols., BAC, Madrid 1980, vol. 2, p.