Popper: versemblança

És molt important fer conjectures que resultin teories veritables, però la veritat no és l'única propietat important de les nostres conjectures teòriques, ja que no estem especialment interessats a proposar trivialitats o tautologies. «Totes les taules són taules» és certament veritat –més certament veritable que les teories de la gravitació universal d'Einstein i Newton–, però manca d'interès intel·lectual: no és el que caminem buscant en la ciència. [...] En altres paraules, no només busquem la veritat, anem després de la veritat interessant i il·luminadora, després de teories que ofereixin solució a problemes interessants. Si és possible, anem després de teories profundes. [...] Encara que sigui veritat que dues per dues són quatre, no constitueix «una bona aproximació a la veritat» en el sentit aquí emprat, perquè subministra massa poca veritat per a constituir, no ja l'objecte de la ciència, sinó ni tan sols una part seva important. La teoria de Newton és una «aproximació a la veritat» molt millor, encara que sigui falsa falsa (com probablement ho és), caigui qui caigui quantitat de conseqüències veritables interessants i informatives que conté: el seu contingut de veritat és molt gran.

Conocimiento objetivo, Tecnos, Madrid 1974, p. 60.

---

Original en castellà

Es muy importante hacer conjeturas que resulten teorías verdaderas, pero la verdad no es la única propiedad importante de nuestras conjeturas teóricas, puesto que no estamos especialmente interesados en proponer trivialidades o tautologías. «Todas las mesas son mesas» es ciertamente verdad –más ciertamente verdadero que las teorías de la gravitación universal de Einstein y Newton–, pero carece de interés intelectual: no es lo que andamos buscando en la ciencia. [...] En otras palabras, no sólo buscamos la verdad, vamos tras la verdad interesante e iluminadora, tras teorías que ofrezcan solución a problemas interesantes. Si es posible, vamos tras teorías profundas. [...] Aunque sea verdad que dos por dos son cuatro, no constituye «una buena aproximación a la verdad» en el sentido aquí empleado, porque suministra demasiada poca verdad como para constituir, no ya el objeto de la ciencia, sino ni siquiera una parte suya importante. La teoría de Newton es una «aproximación a la verdad» mucho mejor, aun cuando sea falsa (como probablemente sea), por la tremenda cantidad de consecuencias verdaderas interesantes e informativas que contiene: su contenido de verdad es muy grande.