Joseph Maréchal

Filòsof belga. Va néixer a Charleroi, va ingressar en l'ordre de la Companyia de Jesús i va ser professor a la Casa dels jesuïtes de Lovaina entre 1919 i 1935.

És conegut per la seva obra El punt de partida de la metafísica, considerada com la que funda l'anomenat tomisme transcendental. En aquesta obra (publicada en cinc quaderns o volums entre 1922 i 1926, encara que el quadern quart només es va publicar pòstumament en 1947, i un sisè quadern o volum és incomplet), Maréchal va intentar examinar els pressupostos de la filosofia de sant Tomàs confrontant-los amb la filosofia moderna, especialment amb Kant, i va intentar assenyalar que era possible estendre el pensament crític no només cap al fenomènic, sinó també cap a l'ontològic. No obstant això, segons ell, la filosofia moderna solament pot trobar el seu punt d'equilibri retornant als postulats bàsics del tomisme. Això succeeix, afirma, perquè encara que Kant es va interrogar per les condicions a priori del coneixement, va oblidar la principal d'aquestes, la que Maréchal anomena el dinamisme intel·lectual del subjecte, que ho orienta cap a l'Ésser Absolut, i que ens indica que tot judici, segons Maréchal, en el fons implica l'Absolut, condició a priori de tota objectivació. Així, l'afirmació de l'existència de Déu no és només un postulat de la raó pràctica, com sostenia Kant, sinó una necessitat metafísica. D'aquesta manera, Maréchal creu poder eliminar l'antinòmia entre enteniment i raó pura que havia conduït a Kant a negar la possibilitat de la metafísica, i superar l'agnosticisme kantià.

Altres obres destacables són: Estudi sobre la psicologia dels místics, (2 vols. 1924-1931) i Manual d'història de la filosofia moderna. I: del Renaixement a Kant (1933).

Veure neotomisme.