Operador iota

Símbol (ι, la lletra «iota» de l'alfabet grec) per introduir en lògica una descripció definida, que s'aplica quan es creu que només hi ha «un tal i tal» que compleix determinades condicions.

Exemple: l'operador iota (ι) permet escriure en lògica de predicats «l'únic x tal que té la propietat F» com a ιx (Fx). La definició de Russell de descripció definida s'interpreta com: «el x tal que té la propietat F té la propietat G i ningú més que x té la propietat F». De manera que la notació lògica de «el manc de Lepant va escriure El Quixot» és la següent: G(ιX)(Fx), el sentit de la qual és equivalent a $\mathrm{\exists }x$ (x és el manc de Lepant i $\mathrm{\forall }i$, si i és un manc de Lepant, llavors i és idèntic a x), i x va escriure El Quixot. O bé, $\mathrm{\exists }x[Fx\wedge [\mathrm{\forall }i(Fy\to i=x]\wedge Gx]$, que també pot llegir-se: «hi ha un x tal que: x és el manc de Lepant, i tot i que sigui manc de Lepant és idèntic a x, i x va escriure El Quixot».