Leibniz: el cos i la mònada

63

El cos que pertany a una Mònada, la qual és la seva Entelèquia o Ànima, constitueix amb l'Entelèquia el que pot ser anomenat un vivent, i amb l'Ànima el que es diu un Animal. Ara bé, el cos d'un vivent o d'un Animal és en tots els casos orgànic, perquè sent tota Mònada un mirall de l'univers, a la seva manera, i estant regulat l'univers dins d'un ordre perfecte, és necessari que hi hagi també un ordre en el representant, és a dir, en les percepcions de l'ànima, i, per conseqüència, en el cos, segons el qual l'univers és representat. (Teodicea, § 403).

64

Per tant cada cos orgànic d'un vivent és una Espècie de Màquina divina o d'Autòmat Natural, que sobrepassa infinitament a tots els Autòmats artificials. Perquè una màquina feta per l'art de l'home, no és Màquina en cadascuna de les seves parts. Per exemple: la dent d'una roda de ferro té parts o fragments, que no són per a nosaltres res artificial i no tenen res que indiqui a la màquina en relació a l'ús al que la roda està destinada. Però les Màquines de la Naturalesa, és a dir, els cossos vius, són, no obstant això, Màquines en les seves menors parts fins a l'infinit. Això és el que constitueix la diferència entre la Naturalesa i l'Art, és a dir, entre l'art Diví i el Nostre. (Teodicea, §134, 146, 194, 483).

65

I l'Autor de la Naturalesa ha pogut dur a terme aquest artifici diví i infinitament meravellós, perquè cada porció de la matèria no és solament divisible fins a l'infinit, com van reconèixer els antics, sinó que fins i tot cadascuna de les parts està subdividida actualment i sense fi en parts, cadascuna de les quals té el seu propi moviment; d'una altra manera seria impossible que cada porció de la matèria pogués expressar tot l'univers. (Preliminars, § 70. Teodicea, § 195).

66

Per on es veu que hi ha un Món de criatures, de Vivents, d'Animals, d'Entelèquies, d'Ànimes en la més petita porció de la matèria [...]

69

Per tant, no hi ha res d'inculte, d'estèril o de mort en l'univers, res de caos, res de confusions, sinó només aparença d'ells; si fa no fa com semblaria en un estany a una certa distància des de la qual es veuria un moviment confús i un formiguejo, per dir-ho així, dels peixos de l'estany, sense destriar els peixos mateixos.

70

Per això es veu que cada cos vivent té una Entelèquia dominant que és l'Ànima de l'Animal; però els membres d'aquest cos vivent estan plens d'altres vivents, plantes, animals, cadascun dels quals té, al seu torn, la seva Entelèquia o la seva ànima dominant.

71

Però no és necessari imaginar, amb alguns que han interpretat malament el meu pensament, que cada Ànima té una massa o porció de matèria pròpia i assignada a ella per sempre, i que ella, per conseqüència, posseeix altres vivents inferiors destinats sempre al seu servei. Perquè tots els cossos estan en un flux perpetu com els rius; i les parts entren i surten d'ells contínuament.

72

Per tant, l'ànima no canvia de cos sinó a poc a poc i per graus, de tal manera que mai es veu despullada de sobte de tots els seus òrgans; i hi ha freqüentment metamorfosi en els animals, però mai Metempsícosis ni transmigració de les ànimes; no hi ha tampoc Ànimes separades per complet, ni Genis sense cos. Només Déu està enterament desproveït d'ell. (Teodicea, §90, 124).

73

També és això el que fa que no hi hagi mai ni generació sencera, ni mort perfecta, en el sentit rigorós de la paraula, que consisteix en la separació de l'ànima. El que anomenem generacions són desenvolupaments i acreixements, així com el que anomenem morts són Envolvimientos i Disminucions.

74

Els Filòsofs han estat sempre molt amoïnats pel que fa a l'origen de les Formes, Entelèquies, o Ànimes, però avui, des que s'ha descobert, mitjançant investigacions exactes fetes sobre les plantes, els insectes i els animals, que els cossos orgànics de la naturalesa no són produïts mai pel caos o la putrefacció, sinó en tots els casos per llavors, en les quals sens dubte hi ha alguna preformació, s'ha jutjat que no solament el cos orgànic estava ja allí abans de la concepció, sinó fins i tot un Ànima en aquest cos i, en una paraula, l'animal mateix; i que per mitjà de la concepció aquest animal només ha estat preparat per a una gran transformació que li converteixi en animal d'una altra espècie. Alguna cosa semblant a això es veu, aparti la generació, quan els cucs es converteixen en mosques, i quan les larves es converteixen en papallones. (Teodicea, §86, 89, 90, 187, 188, 403, 397) [...]

Monadología (Orbis, Barcelona 1983, selección de los párrafos 63-75).

---

Original en castellà

63

El cuerpo que pertenece a una Mónada, la cual es su Entelequia o Alma, constituye con la Entelequia lo que puede ser llamado un viviente, y con el Alma lo que se llama un Animal. Ahora bien, el cuerpo de un viviente o de un Animal es en todos los casos orgánico, pues siendo toda Mónada un espejo del universo, a su modo, y estando regulado el universo dentro de un orden perfecto, es necesario que haya también un orden en el representante, es decir, en las percepciones del alma, y, por consecuencia, en el cuerpo, según el cual el universo es representado. (Teodicea, § 403).

64

Por tanto cada cuerpo orgánico de un viviente es una Especie de Máquina divina o de Autómata Natural, que sobrepasa infinitamente a todos los Autómatas artificiales. Porque una máquina hecha por el arte del hombre, no es Máquina en cada una de sus partes. Por ejemplo: el diente de una rueda de hierro tiene partes o fragmentos, que no son para nosotros nada artificial y no tienen nada que indique a la máquina en relación al uso al que la rueda está destinada. Pero las Máquinas de la Naturaleza, es decir, los cuerpos vivos, son, sin embargo, Máquinas en sus menores partes hasta el infinito. Esto es lo que constituye la diferencia entre la Naturaleza y el Arte, es decir, entre el arte Divino y el Nuestro. (Teodicea, §134, 146, 194, 483).

65

Y el Autor de la Naturaleza ha podido llevar a cabo este artificio divino e infinitamente maravilloso, porque cada porción de la materia no es solamente divisible hasta el infinito, como reconocieron los antiguos, sino que incluso cada una de las partes está subdividida actualmente y sin fin en partes, cada una de las cuales tiene su propio movimiento; de otra manera sería imposible que cada porción de la materia pudiera expresar todo el universo. (Preliminares, § 70. Teodicea, § 195).

66

Por donde se ve que hay un Mundo de criaturas, de Vivientes, de Animales, de Entelequias, de Almas en la más pequeña porción de la materia [...]

69

Por tanto, no hay nada de inculto, de estéril o de muerto en el universo, nada de caos, nada de confusiones, sino sólo apariencia de ellos; poco más o menos como parecería en un estanque a una cierta distancia desde la cual se vería un movimiento confuso y un hormigueo, por decirlo así, de los peces del estanque, sin discernir los peces mismos.

70

Por esto se ve que cada cuerpo viviente tiene una Entelequia dominante que es el Alma del Animal; pero los miembros de este cuerpo viviente están llenos de otros vivientes, plantas, animales, cada uno de los cuales tiene, a su vez, su Entelequia o su alma dominante.

71

Pero no es necesario imaginar, con algunos que han interpretado mal mi pensamiento, que cada Alma tiene una masa o porción de materia propia y asignada a ella para siempre, y que ella, por consecuencia, posee otros vivientes inferiores destinados siempre a su servicio. Porque todos los cuerpos están en un flujo perpetuo como los ríos; y las partes entran y salen de ellos continuamente.

72

Por tanto, el alma no cambia de cuerpo sino poco a poco y por grados, de tal manera que nunca se ve despojada de pronto de todos sus órganos; y hay frecuentemente metamorfosis en los animales, pero nunca Metempsícosis ni transmigración de las almas; no hay tampoco Almas separadas por completo, ni Genios sin cuerpo. Sólo Dios está enteramente desprovisto de él. (Teodicea, §90, 124).

73

También es esto lo que hace que no haya nunca ni generación entera, ni muerte perfecta, en el sentido riguroso de la palabra, que consiste en la separación del alma. Lo que llamamos generaciones son desarrollos y acrecentamientos, así como lo que llamamos muertes son Envolvimientos y Disminuciones.

74

Los Filósofos han estado siempre muy apurados en lo que respecta al origen de las Formas, Entelequias, o Almas, pero hoy, desde que se ha descubierto, mediante investigaciones exactas hechas sobre las plantas, los insectos y los animales, que los cuerpos orgánicos de la naturaleza no son producidos nunca por el caos o la putrefacción, sino en todos los casos por semillas, en las cuales sin duda hay alguna preformación, se ha juzgado que no solamente el cuerpo orgánico estaba ya allí antes de la concepción, sino incluso un Alma en este cuerpo y, en una palabra, el animal mismo; y que por medio de la concepción este animal sólo ha sido preparado para una gran transformación que le convierta en animal de otra especie. Algo parecido a esto se ve, aparte la generación, cuando los gusanos se convierten en moscas, y cuando las larvas se convierten en mariposas. (Teodicea, §86, 89, 90, 187, 188, 403, 397) [...]