Exemple lògic de Thomas sobre sil·logismes

El personatge prudent, posem per cas un pare, delibera de la següent manera:

A. El bon sil·logisme

Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol

Això és alcohol

_______________________

Prenc la decisió de no beure

[...] L'home acrático contempla dos sil·logismes que comparteixen la premissa menor. Recordem el bon sil·logisme, A, i afegim el B:

B. El mal sil·logisme

Beure alcohol és agradable

Això és alcohol

_______________________

Bec o intent beure

La persona feble de voluntat accepta en general la premissa major del bon sil·logisme, «Un pare ha de donar sempre bon exemple i no beure alcohol». Però sota la força del seu desig de plaer junta la premissa menor, comuna a tots dos sil·logismes, amb la premissa major del mal sil·logisme. I, en conseqüència, beu (o intenta beure).

________________________________

G. Thomas, An Introduction to Ethics. Five Central Problems, Duckworth, Londres-Indianapolis/Cambridge 1994, p. 171-172.|Cita=true}}