Kant: idealisme transcendental
De Wikisofia
La revisió el 13:23, 4 juny 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - temps, això és, + temps, és a dir,)
En l'estètica transcendental hem demostrat prou que tot el que intuïm en l'espai o en el temps, és a dir, tots els objectes de l'experiència que ens és possible, no són una altra cosa que fenòmens, és a dir, simples representacions que, tal com són representades, com a éssers extensos o com a éssers de canvis, no posseeixen existència pròpia, independentment dels nostres pensaments. Aquesta doctrina és el que anomeno idealisme transcendental.
| Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 2, sec. 6, B 519 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 437). |
Original en castellà
En la estética trascendental hemos demostrado suficientemente que todo cuanto intuimos en el espacio o en el tiempo, esto es, todos los objetos de la experiencia que nos es posible, no son otra cosa que fenómenos, es decir, simples representaciones que, tal como son representadas, como seres extensos o como seres de cambios, no poseen existencia propia, independientemente de nuestros pensamientos. Esta doctrina es lo que llamo idealismo trascendental.