Descartes: classes d'idees adventícies

Se m'ofereix encara una altra via per a esbrinar si, entre les coses les idees de les quals tinc en mi, hi ha algunes que existeixen fora de mi. És a saber: si tals idees es prenen només en tant que són certes maneres de pensar, no reconec entre elles diferències o desigualtat alguna, i totes semblen procedir de mi d'una mateixa manera; però, en considerar-les com a imatges que representen unes una cosa i altres una altra, llavors és evident que són molt diferents unes d'unes altres. En efecte, les que em representen substàncies són sens dubte una mica més, i contenen (per dir-ho així) més realitat objectiva, és a dir, participen per representació de més graus de ser o perfecció, que aquelles que em representen només maneres o accidents.

Meditaciones metafísicas con objeciones y respuestas, Meditación tercera (Alfaguara, Madrid 1977, p. 35).

---

Original en castellà

Se me ofrece aún otra vía para averiguar si, entre las cosas cuyas ideas tengo en mí, hay algunas que existen fuera de mí. Es a saber: si tales ideas se toman sólo en cuanto que son ciertas maneras de pensar, no reconozco entre ellas diferencias o desigualdad alguna, y todas parecen proceder de mí de un mismo modo; pero, al considerarlas como imágenes que representan unas una cosa y otras otra, entonces es evidente que son muy distintas unas de otras. En efecto, las que me representan sustancias son sin duda algo más, y contienen (por así decirlo) más realidad objetiva, es decir, participan por representación de más grados de ser o perfección, que aquellas que me representan sólo modos o accidentes.