Enunciat atòmic i enunciat mol·lecular

Expressió deguda a B. Russell. Un enunciat es diu atòmic quan no pot descompondre's en uns altres més simples; molecular, en canvi, és l'enunciat compost per enunciats simples o atòmics. Per a formar enunciats moleculars o compostos es requereixen juntors o connectives.

Exemple:«Praga és la capital de la República Txeca» és un enunciat atòmic vertader, i pot representar-se mitjançant una sola lletra d'enunciat, [math]\displaystyle{ «p» }[/math]

En canvi; «Praga és la capital de la República Txeca i Bratislava la capital de la República d'Eslovàquia» és un enunciat molecular, ja que es pot descompondre en dos enunciats: «Praga és la capital de la República Txeca», que representem per [math]\displaystyle{ «p» }[/math] i «Bratislava la capital de la República d'Eslovàquia», que representem per [math]\displaystyle{ «q» }[/math]. I es representa unint les dues lletres d'enunciat per una connectiva (o connector) que en aquest cas és la conjunció [math]\displaystyle{ \wedge }[/math]:

[math]\displaystyle{ p\wedge q }[/math]

Altres exemples d'enunciats moleculars:

«Només si hi ha neu esquiem» és un enunciat molecular, o compost, que equival a l'afirmació condicional de «Si esquiem, llavors és que hi ha neu». requereix dues lletres i el símbol del condicional:

[math]\displaystyle{ p\rightarrow q }[/math]

«Plou i fa sol» és un enunciat molecular, o compost, que equival a l'afirmació segons la qual «plou» (equival a dir «ara plou»), que es pot representar per «p», i «fa sol», que es pot representar per «q». I es simbolitza així:

[math]\displaystyle{ p\wedge q }[/math]

«La Carlota llegeix o escolta música» és un enunciat molecular, o compost, que, en aquest cas presenta una disjunció no exclusiva, ja que la Carlota pot llegir, o pot escoltar música o fer les dues coses alhora. Es representa així:

[math]\displaystyle{ p\vee q }[/math]