Autoritat, argument d'

El argument que pren com premissa l'opinió de qui és considerat una «autoritat» en l'assumpte, és a dir, d'algú que és considerat un expert en la matèria. Diem: «x és veritable perquè ho diu N», on «x» és un enunciat i «N» l'autoritat. Quan aquesta manera d'argumentar equival a: «és raonable acceptar com a veritable l'enunciat x perquè ho afirma N, que és expert en la matèria i ha manifestat tenir una opinió objectivament fundada sobre l'assumpte en qüestió», és raonable acceptar l'autoritat i basar-se en ella, perquè el fonament de nostra creença racional està en la justificació o l'opinió fundada de qui té veritable autoritat. El recurs a l'autoritat és, doncs, un argument raonable en aquests termes quan no és possible, o no és necessari, comprovar directament la veritat o la raonabilitat d'un enunciat.

En l'àmbit religiós, no es dóna l'apel·lació a l'opinió fundada o en saber racional» de l'autoritat, sinó només a la seva persona, o al seu poder. Quan hi ha una apel·lació falsa a l'autoritat, això és, quan s'al·lega una suposada autoritat d'algú no expert en l'assumpte, es comet una fal·làcia anomenada argumentum ad verecundiam.