Euclides d'Alexandria

Matemàtic grec (segles IV-III aC), del que amb prou feines es té cap coneixement biogràfic. Pel que sembla era atenès i probablement va ser alumne de l'Acadèmia. Cap a l'any 300 a. de C. (sota el regnat del primer Ptolemeu), era professor a l'escola matemàtica d'Alexandria, de la qual probablement va ser el seu fundador. Tan desconegut és aquest personatge que durant molt temps se'l va confondre amb Euclides de Mègara, fins al punt que en les edicions del segle XVI de la seva obra fonamental: els Elements de geometria (text fonamental de la geometria), encara es confon amb el fundador de l'escola megàrica (com en l'edició de Paganius de 1509 la il·lustració de la qual apareix al marge).

És considerat com el gran sistematitzador de la matemàtica al món antic, ja que en els seus tretze llibres dels Elements exposa la geometria com un sistema formal axiomàtic-deductiu, que consta de definicions, postulats, i teoremes demostrats. Aquest text ha servit de model en la posteritat a tot sistema axiomàtic. A aquests tretze llibres se li van afegir, posteriorment, dos més, escrits per geòmetres posteriors. En realitat, no hi ha en aquest text nous descobriments, ja que la major part dels teoremes exposats són obra d'autors anteriors, com Èudox o Teetet, però la seva gran importància deriva del mètode axiomàtic utilitzat, que han convertit a aquest llibre en el text científic més traduït i editat de tota la història i que va aparèixer, durant més de dues mil anys, com a model de rigor científic. Els quatre primers llibres estan dedicats a la geometria plana; els V i VI a la teoria de les proporcions; la VII, VIII i IX als nombres racionals; el X al mètode exhaustiu i la teoria dels nombres irracionals i, els tres últims, a la geometria de l'espai.

De fet, pràcticament fins al segle XIX, la geometria era entesa sempre com a geometria euclidea, i els Elements encara era utilitzat com a llibre de text en molts centres d'ensenyament de geometria. La introducció de canvis en el cinquè postulat d'Euclides va propiciar l'aparició de geometries «no-euclidianas», com les de Riemann i Lobatchevski, per exemple. Altres obres d'Euclides són Tractat de geometria; Fenòmens; Dades, etc.

Veure ciència hel·lenística.