Natura non facit saltus

«La naturalesa no fa salts». Principi (metafísic) anomenat de continuïtat, que prohibeix que, en la sèrie dels fenòmens i dels canvis de la naturalesa, existeixi un buit de manera que s'interrompi la gradació d'aquests. Leibniz, en la filosofia del qual encaixa a la perfecció, l'anomena «llei de continuïtat» i l'aplica tant als fenòmens com a la percepció d'aquests (vegeu la citació de Leibniz).

Kant li dóna una quàdruple interpretació: en la naturalesa «no hi ha hiats» –entre les sensacions empíriques–, «no hi ha salts» –entre els fenòmens–, «no hi ha casualitat» –tot està sotmès a llei– i «no hi ha fatalitat», no hi ha necessitat cega (veg. text).