Distinció

Operació mental de reconeixement de la diferència. En la filosofia escolàstica, la teoria de les distincions es va conrear de manera especial i sobre ella es van construir teories metafísiques i gnoseològiques. Les seves dues classes fonamentals són: la distinció real, que es dóna entre coses realment existents i diferents, i la distinció mental o lògica, que es dóna només entre conceptes diferents aplicables a una mateixa cosa. Una de les seves aplicacions més importants, alhora que característica de l'Escolàstica, va portar a la qüestió de la distinció entre essència i existència. El tomisme va sostenir la distinció real entre essència i existència en l'ésser finit, encara que no en el plànol de la realitat física, sinó de la metafísica, això és, en el plànol d'aquelles realitats o principis últims que el pensament pot entendre com a explicació de realitats més properes, o físiques. Altres corrents escolàstics, com l'escotisme, adoptant una postura més propera a la modernitat, van negar tota distinció real entre essència i existència.

No és, en l'actualitat, un concepte metodològicament operatiu; sí que ho és, en canvi, el seu oposat, el d'identitat.