Hènada

(del grec henas, l'un, que prové del terme hén, que designa la unitat matemàtica)

Aquest terme és utilitzat en la metafísica neoplatònica, especialment per Procle. Els neoplatònics Plotí i Procle, probablement inspirats per les hipòtesis sobre l'U fetes per Plató en el Parmènides, posen l'U com a primera hipòstasi. L'U no posseeix cap determinació i no accepta predicats: és la seva pròpia activitat i la seva pròpia essència. Però, encara que l'Un és el centre immòbil de tota activitat i moviment de l'ànima, no és una mònada, és a dir, una unitat numèrica. Segons Procle, que és qui desenvolupa la teoria de les hènades, aquestes són el desplegament múltiple de la unitat de l'U, i fins i tot poden identificar-se amb els déus tradicionals. De l'U, causa primera, procedeixen les hènades i, d'aquestes, l'esfera de l'Enteniment, la qual se subdivideix en les esferes de l'ésser, de la vida i del pensament. Per sota d'elles, està l'ànima.