Sincronia i diacronia

La diacronia és un estudi històric i evolutiu; atén als canvis que se succeeixen en la llengua al llarg del temps. La sincronia és un estudi horitzontal o descriptiu; considera l'estat d'una llengua en un moment donat, sense tenir en compte el factor temporal. La formulació científica de la diferència entre el plànol descriptiu i l'evolutiu o històric es deu principalment a F. de Saussure, per a qui tal distinció s'imposa si volem estudiar científicament una llengua (veg. text). No es tracta que en la realitat els dos plànols tinguin una existència separada, sinó d'una actitud teòrica davant l'estudi de la realitat. La lingüística diacrònica o evolutiva té relació amb la parla, mentre que la sincrònica o descriptiva, amb la llengua, en el sentit saussureano d'aquests termes. Igual que ha ocorregut amb altres dicotomies de Saussure, també la separació taxativa entre diacronia i sincronia ha estat molt qüestionada per la lingüística posterior.