Operacionalisme

P. W. Bridgman

Teoria de filosofia de la ciència proposta pel físic americà i Premi Nobel de física en 1946, Percy Williams Bridgman (1882-1962), segons la qual a cada concepte teòric de la ciència li correspon, per a poder entendre el seu significat, una definició operacional: aquella que explica experimentalment el procediment o la manera com s'aplica un concepte (veg. text). En el fons d'aquesta teoria hi ha l'intent positivista -no aconseguit- de traduir tot el llenguatge teòric a llenguatge observacional amb la finalitat d'eliminar els termes freturosos de sentit. Però, de fet, no tot terme pot definir-se així. R. Carnap, seguidor inicialment de l'operacionalisme, va demostrar que no era possible reduir termes o predicats disposicionals a termes observacionals (veg. text). L'intent de reduir el concepte a un conjunt d'operacions li apropa a l'instrumentalisme.

Bridgman va exposar el seu operacionalisme en La lògica de la física moderna (1927), principalment.