Epistemologia

(del grec ἐπιστήμη epistéme, coneixement o ciència, i λόγος, logos, teoria o estudi)

Etimològicament significa «estudi del coneixement», o «estudi de la ciència», i pot entendre's com la branca de la filosofia que estudia els problemes del coneixement. Aquest terme, que comença a generalitzar-se a la fi del s. XIX, substituint al més antic de teoria del coneixement i, després, al de gnoseologia, presenta certa ambigüitat, raó per la qual no sempre s'usa amb idèntic sentit. Quan se li atribueix un significat tradicional i clàssic, es refereix a l'estudi crític de les condicionis de possibilitat del coneixement en general, ocupant-se de respondre a preguntes com: Què podem conèixer?, o com sabem que el que creiem sobre el món és veritable? En aquest cas, el seu objecte d'estudi coincideix amb el de la teoria del coneixement (vegeu el text). Però així mateix -més aviat recentment- se li atribueix la funció d'ocupar-se de la ciència i del coneixement científic, com a objecte propi d'estudi, raó per la qual s'identifica amb el que, sobretot en països d'influència anglosaxona, es diu més adequadament «filosofia de la ciència» (inicialment entesa com a «metodologia de la ciència» o «lògica de la ciència»; vegeu la citació). La tradició francesa tendeix a diferenciar entre una reflexió genèrica sobre la ciència (filosofia de la ciència) i l'estudi històric i crític de les ciències, els seus principis, els seus mètodes i els seus resultats (epistemologia). Mario Bunge, epistemòleg argentí que resideix en el Canadà, usa indiferentment «epistemologia» o «filosofia de la ciència» i, en la pràctica, aquest és, entre nosaltres, l'ús comú.