Ricoeur: els mestres de la sospita
De Wikisofia
La revisió el 08:16, 7 feb 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - o com a tema + o tal altre tema)
«Per qui ha estat format per la fenomenologia, la filosofia existencial, la renovació dels estudis hegelians, les investigacions de tendència lingüística, la trobada amb la psicoanàlisi constitueix un sacudimiento considerable. No és tal o tal altre tema de reflexió filosòfica el que és posat en qüestió, sinó el conjunt del projecte filosòfic. El filòsof contemporani troba a Freud en els mateixos paratges que a Nietzsche i a Marx; els tres s'erigeixen davant d'ell com els protagonistes de la sospita, els que arrenquen les màscares. Ha nascut un problema nou; el de la mentida de la consciència el de la consciència com a mentida; aquest problema no pot figurar com un problema particular enmig d'uns altres, doncs allò que és posat en qüestió de manera general i radical, és allò que se'ns apareix, a nosaltres, bons fenomenòlegs, com el camp, el fonament, com l'origen mateix de tota significació; em refereixo a la consciència».
| Hermenéutica y psicoanálisis. Aurora, Buenos Aires, 1975, p. 5. |
Original en castellà
«Para quien ha sido formado por la fenomenología, la filosofía existencial, la renovación de los estudios hegelianos, las investigaciones de tendencia lingüística, el encuentro con el psicoanálisis constituye un sacudimiento considerable. No es tal o cual tema de reflexión filosófica lo que es puesto en cuestión, sino el conjunto del proyecto filosófico. El filósofo contemporáneo encuentra a Freud en los mismos parajes que a Nietzsche y a Marx; los tres se erigen delante de él como los protagonistas de la sospecha, los que arrancan las máscaras. Ha nacido un problema nuevo; el de la mentira de la conciencia el de la conciencia como mentira; este problema no puede figurar como un problema particular en medio de otros, pues aquello que es puesto en cuestión de manera general y radical, es aquello que se nos aparece, a nosotros, buenos fenomenólogos, como el campo, el fundamento, como el origen mismo de toda significación; me refiero a la conciencia».