Kant: fonts del coneixement

El nostre coneixement sorgeix bàsicament de dues fonts del psiquisme: la primera és la facultat de rebre representacions (la receptivitat de les impressions); la segona és la facultat de conèixer un objecte a través de tals representacions (espontaneïtat dels conceptes). A través de la primera se'ns dóna un objecte; a través de la segona, ho pensem [...]. La intuïció i els conceptes constitueixen, doncs, els elements de tot el nostre coneixement, de manera que ni els conceptes poden subministrar coneixement prescindint d'una intuïció que els correspongui d'alguna forma, ni tampoc pot fer-ho la intuïció sense conceptes. Tots dos elements són, o bé purs o bé empírics. Són empírics si contenen una sensació (la qual pressuposa la presència efectiva de l'objecte). Són purs si no hi ha en la representació barreja alguna de sensació. Podem anomenar a aquesta última la matèria del coneixement sensible. La intuïció pura únicament conté, doncs, la forma sota la qual intuïm alguna cosa. El concepte pur no conté, per part seva, sinó la forma sota la qual pensem un objecte en general. Tant les intuïcions com els conceptes purs són possibles a priori, mentre que les intuïcions empíriques i els conceptes empírics únicament ho són a posteriori.

Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, l'enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció) com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes).

Crítica de la razón pura, Lógica trasc., 1, B 74-B 75 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 92-93).

---

Original en castellà

Nuestro conocimiento surge básicamente de dos fuentes del psiquismo: la primera es la facultad de recibir representaciones (la receptividad de las impresiones); la segunda es la facultad de conocer un objeto a través de tales representaciones (espontaneidad de los conceptos). A través de la primera se nos da un objeto; a través de la segunda, lo pensamos [...]. La intuición y los conceptos constituyen, pues, los elementos de todo nuestro conocimiento, de modo que ni los conceptos pueden suministrar conocimiento prescindiendo de una intuición que les corresponda de alguna forma, ni tampoco puede hacerlo la intuición sin conceptos. Ambos elementos son, o bien puros o bien empíricos. Son empíricos si contienen una sensación (la cual presupone la presencia efectiva del objeto). Son puros si no hay en la representación mezcla alguna de sensación. Podemos llamar a esta última la materia del conocimiento sensible. La intuición pura únicamente contiene, pues, la forma bajo la cual intuimos algo. El concepto puro no contiene, por su parte, sino la forma bajo la cual pensamos un objeto en general. Tanto las intuiciones como los conceptos puros son posibles a priori, mientras que las intuiciones empíricas y los conceptos empíricos únicamente lo son a posteriori.

Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenido son vacíos; las intuiciones sin conceptos son ciegas. Por ello es tan necesario hacer sensibles los conceptos (es decir, añadirles el objeto en la intuición) como hacer inteligibles las intuiciones (es decir, someterlas a conceptos).