Albert, Hans: decisió pel racionalisme

El fet que en filosofia sigui imprescindible prendre certes decisions és alguna cosa que últimament és subratllat amb insistència des de diferents sectors. [...]El reconocimientode una tal concepció exclou la invocació dogmàtica a qualsevol tipus d'autoritat, com continua sent usual avui encara en molts dominis de la vida espiritual, i fa possible també, naturalment, la crítica d'aquestes concepcions que fan seva una tal base dogmàtica. Un racionalisme així formulat no és una concepció ontològica sobre la trama del món i del seu reconeixement; tampoc és una teoria gnoseològica sobre la naturalesa de la raó humana com a font del coneixement, sinó solament un principi metòdic que ha d'assegurar l'esclariment crític de totes les concepcions, independentment de l'esfera de la qual provinguin. [...]

La base de la ciència radica, per tant, en conviccions comunes (normatives) en relació amb els mètodes correctes per a la decisió de problemes científics. La concordança en la convicció material, que aquí es troba tan estesa, té les seves arrels en la comunitat d'actitud, que troba la seva expressió en una metodologia que la majoria accepta. [...]

Una decisió per un racionalisme crític, tal com es troba a la base de les ciències empíriques, té, no obstant això, simultàniament conseqüències per a altres dominis, com per exemple pel de la moral. Metaciencia i metaètica, teoria del coneixement i teoria moral no poden considerar-se com a disciplines totalment separades si s'accepta tal decisió. No és cap casualitat que en la història de la filosofia puguin constatar-se a cada pas àmplies analogies entre aquests dominis. Qui atribueix a la filosofia una funció com metaciencia, no pot negar-li aquesta mateixa funció com metaètica. A mi em sembla que la primera exigència en aquest sentit és l'admissió de la lògica també per a l'argumentació ètica. Com a tema central d'una filosofia moral crítica cal considerar no l'anàlisi de les expressions ètiques, sinó l'examen crític dels complexos de fonamentació en l'argumentació ètica, l'avaluació crítica dels principis morals i la crítica dels sistemes ètics predominants i de la moral dominant. Un racionalisme que defineixi d'aquesta forma la funció de la filosofia moral no pot limitar-se, no obstant això, de cap manera al reconeixement de la lògica. Ha de portar a més, el mateix que en el terreny de la ciència, al rebuig de tota autoritat i de tot dogma. [...]

Igual que en el domini de la ciència, també en el domini de la moral haurà d'exigir el racionalisme crític que tots els sistemes que resultin problemàtics siguin en principi revisables. Només una ètica dogmàtica pot ser no revisable, només ella pot estar integralment immunitzada contra l'experiència. També els sistemes ètics han de ser examinables en principi, i això certament no només en relació amb el principi lògic de no contradicció interna, sinó també en relació amb la viabilitat de les exigències contingudes en ells i amb les conseqüències que d'ells se segueixen. La comparació entre diferents sistemes ètics possibles caldrà basar-la en l'experiència, igual que succeeix quan es tracta de teories científiques que versen sobre un mateix domini. També els sistemes ètics poden ser més o menys verificats, si bé de diferent forma que la ciència. El criteri de tal verificació està sotmès a la decisió humana, igual que el criteri anàleg per a les teories científiques. Per a la seva elecció haurà de ser decisiva la concepció metaètica sobre la funció de la moral. [...]

En qualsevol dels casos,a l'hora de fixar un criteri per a la verificació dels sistemes ètics caldrà posar en primer plànol la satisfacció de les necessitats humanes, el compliment dels desitjos humans, l'eliminació del sofriment humà innecessari, l'harmonització de les aspiracions humanes intrasubjetives i intersubjetives, fets, en tots els casos, que són controlables sobre la base de l'experiència humana. [...] Tal criteri caldrà inventar-ho i fixar-ho, com succeeix amb els criteris del pensament científic. També les regles de joc i institucions socials, que en certa manera són encarnacions socials d'idees ètiques, amb l'ajuda de les quals poden ser examinades, descansen sobre la invenció humana. Certament no cal esperar que un tal criteri s'accepti sense més, però tampoc és sempre aquest el cas en el domini de la ciència. Una discussió racional entorn d'un criteri útil és possible sense més.

Ética y metaética, Revista Teorema, Valencia 1978, p. 42-47.

---

Original en castellà

El hecho de que en filosofía sea imprescindible tomar ciertas decisiones es algo que últimamente viene siendo subrayado con insistencia desde distintos sectores. [...]El reconocimientode una tal concepción excluye la invocación dogmática a cualquier tipo de autoridad, como sigue siendo usual hoy todavía en muchos dominios de la vida espiritual, y hace posible también, naturalmente, la crítica de esas concepciones que hacen suya una tal base dogmática. Un racionalismo así formulado no es una concepción ontológica sobre la trama del mundo y de su reconocimiento; tampoco es una teoría gnoseológica sobre la naturaleza de la razón humana como fuente del conocimiento, sino solamente un principio metódico que debe asegurar el esclarecimiento crítico de todas las concepciones, independientemente de la esfera de la que provengan. [...]

La base de la ciencia radica, por tanto, en convicciones comunes (normativas) en relación con los métodos correctos para la decisión de problemas científicos. La concordancia en la convicción material, que aquí se encuentra tan extendida, tiene sus raíces en la comunidad de actitud, que encuentra su expresión en una metodología que la mayoría acepta. [...]

Una decisión por un racionalismo crítico, tal como se encuentra a la base de las ciencias empíricas, tiene, sin embargo, simultáneamente consecuencias para otros dominios, como por ejemplo para el de la moral. Metaciencia y metaética, teoría del conocimiento y teoría moral no pueden considerarse como disciplinas totalmente separadas si se acepta tal decisión. No es ninguna casualidad que en la historia de la filosofía puedan constatarse a cada paso amplias analogías entre estos dominios. Quien atribuye a la filosofía una función como metaciencia, no puede negarle esa misma función como metaética. A mí me parece que la primera exigencia en este sentido es la admisión de la lógica también para la argumentación ética. Como tema central de una filosofía moral crítica hay que considerar no el análisis de las expresiones éticas, sino el examen crítico de los complejos de fundamentación en la argumentación ética, la evaluación crítica de los principios morales y la crítica de los sistemas éticos predominantes y de la moral dominante. Un racionalismo que defina de esta forma la función de la filosofía moral no puede limitarse, sin embargo, en modo alguno al reconocimiento de la lógica. Tiene que llevar además, lo mismo que en el terreno de la ciencia, al rechazo de toda autoridad y de todo dogma. [...]

Al igual que en el dominio de la ciencia, también en el dominio de la moral habrá de exigir el racionalismo crítico que todos los sistemas que resulten problemáticos sean en principio revisables. Sólo una ética dogmática puede ser no revisable, sólo ella puede estar integralmente inmunizada contra la experiencia. También los sistemas éticos han de ser examinables en principio, y ello ciertamente no sólo en relación con el principio lógico de no contradicción interna, sino también en relación con la viabilidad de las exigencias contenidas en ellos y con las consecuencias que de ellos se siguen. La comparación entre distintos sistemas éticos posibles habrá que basarla en la experiencia, al igual que sucede cuando se trata de teorías científicas que versan sobre un mismo dominio. También los sistemas éticos pueden ser más o menos verificados, si bien de distinta forma que la ciencia. El criterio de tal verificación está sometido a la decisión humana, al igual que el criterio análogo para las teorías científicas. Para su elección habrá de ser decisiva la concepción metaética sobre la función de la moral. [...]

En cualquiera de los casos,a la hora de fijar un criterio para la verificación de los sistemas éticos habrá que poner en primer plano la satisfacción de las necesidades humanas, el cumplimiento de los deseos humanos, la eliminación del sufrimiento humano innecesario, la armonización de las aspiraciones humanas intrasubjetivas e intersubjetivas, hechos, en todos los casos, que son controlables sobre la base de la experiencia humana. [...] Tal criterio habrá que inventarlo y fijarlo, como sucede con los criterios del pensamiento científico. También las reglas de juego e instituciones sociales, que en cierto modo son encarnaciones sociales de ideas éticas, con cuya ayuda pueden ser examinadas, descansan sobre la invención humana. Ciertamente no hay que esperar que un tal criterio se acepte sin más, pero tampoco es siempre ese el caso en el dominio de la ciencia. Una discusión racional en torno a un criterio útil es posible sin más.