Resum de la Ciutat del Sol

Els interlocutors són un cavaller de l'ordre religiosa dels hospitalaris i un almirall genovès, que ha descobert la Ciutat del Sol en Taprobana, Ceilan, en l'equador. La ciutat s'eleva sobre un monticle envoltada de set cercles de muralles, tants com els cercles concèntrics dels planetes. En aquesta ciutat, creada a imatge de la República platònica, governa la filosofia, encarnada en Hoh, el Metafísic (una mena de nou sacerdot del déu Sol, un déu laic propi d'una religió natural, la concepció de la qual està influenciada pel cristianisme), assistit per tres ajudants personificacions de Poder, Saviesa i Amor, les tres «primalitats». Poder domina sobre la guerra i l'art militar; a Saviesa competeix governar sobre les arts, la mecànica i les ciències; Amor s'encarrega del matrimoni, la procreació i l'educació dels fills.

Un dels trets fonamentals d'aquesta societat que es descriu com a igualitària és la comunitat de béns i de dones, que no requereix ni diners propis ni família; eliminant així la font de l'egoisme, desapareixen també els robatoris, els crims i la violència. Delictes menors es castiguen amb gran severitat i les lleis són poques, breus i clares. La ciència, la tècnica i la cultura -detall renaixentista del seu autor- tenen una importància màxima, i els solarians són creients, oren a Déu i admiren a Copèrnic.

Alguns autors han interpretat que aquesta obra vol ser una reflexió sobre la necessitat de reformular el paper del Papa catòlic, que hauria de ser l'autèntic sobirà, però vol que aquest sobirà estigui regit per la raó, ja que ell creu que realment la raó governa el món.

La Ciutat del Sol