Esperanza Guisán

El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana rica. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua.

Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.

E. Guisán, De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.