Aristòtil: ànima i ment

Respecte de la part de l'ànima [...] amb la qual l'ànima coneix i pensa, hem de considerar quins són les seves característiques distintives. [...] Aquesta part doncs, ha de ser, encara que no sigui passiva, receptiva de la forma d'un objecte, és a dir, ha de ser potencialment idèntica al seu objecte, encara que no idèntica a ell absolutament: el que el sensitiu és al sensible, així la ment respecte del pensable [...]. Entenc per ment aquella part per mitjà de la qual l'ànima pensa i forma els seus judicis.

Aristóteles, Del alma, 4, 429a (Obras, Aguilar, Madrid 1973, 2ª ed., p. 863).

---

Original en castellà

Respecto de la parte del alma [...] con la que el alma conoce y piensa, hemos de considerar cuáles son sus características distintivas. [...] Esta parte pues, debe ser, aunque no sea pasiva, receptiva de la forma de un objeto, es decir, debe ser potencialmente idéntica a su objeto, aunque no idéntica a él absolutamente: lo que lo sensitivo es a lo sensible, así la mente respecto de lo pensable [...]. Entiendo por mente aquella parte por medio de la cual el alma piensa y forma sus juicios.