Leibniz: la tabula rasa
De Wikisofia
Aquesta tabula rasa de la qual tant es parla, al meu entendre no és més que una ficció que no concorda amb la naturalesa i que es fonamenta únicament en les nocions incompletes dels filòsofs, com el buit, els àtoms i el repòs absolut o relatiu de dues parts d'un tot entre si, o com la matèria primera quan se la concep sense cap forma. Les coses uniformes, que no porten en si mateixes cap varietat, només són abstraccions, com el temps, l'espai i els altres éssers de les matemàtiques pures. No hi ha cos les parts del qual estiguin en repòs, i no hi ha substància que no es distingeixi en una mica d'una altra qualsevol. Les ànimes humanes no només difereixen de les restants ànimes, sinó també entre elles, encara que les diferències no siguin de les denominades específiques. D'acord amb la prova que crec posseir, tota cosa substancial, sigui ànima o cos, té la seva relació pròpia amb totes les altres; i l'una i l'altra sempre han de diferir segons determinacions intrínseques. I aquells que parlen de taula rasa, després d'haver-hi desproveït a l'ànima de idees, no poden dir què és el que queda, com els ocorre als filòsofs de l'Escola, que no li deixen res a la seva matèria primera. Se'm respondrà per ventura que aquesta taula rasa dels filòsofs només vol significar que l'ànima natural i originàriament només posseeix pures facultats. Però les facultats sense cap tipus d'acte, en una paraula, les pures potències de l'Escola, són així mateix ficcions que la naturalesa desconeix i que només s'obtenen a força de fer abstraccions. Doncs, on seria possible trobar al món una facultat que es redueixi a la sola potència i no exerceixi cap acte? Sempre existeix una disposició a l'acció, i a una determinada acció millor que a una altra. I a part de la disposició, existeix una tendència a l'acció, i inclusivament, en cada subjecte existeixen una infinitat de tendències: aquestes tendències mai existeixen sense algun tipus d'efecte. Concedeixo que l'experiència és necessària perquè l'ànima es vegi determinada a tals o quals pensaments, i perquè prengui en compte les idees que hi ha en nosaltres, però com l'experiència i els sentits poden arribar a produir idees? Té l'ànima finestres, s'assembla a les tauletes? És com la cera? És clar que quants conceben així a l'ànima, en el fons la fan corporal. Se m'objectarà l'axioma admès pels filòsofs, segons el qual «gens hi ha en l'ànima que no venja dels sentits». Però cal exceptuar a l'ànima mateixa, i a les seves afeccions. «Nihil est in intellectu quod non fuerit in sensu, exigeix: nisi ipse intellectus». L'ànima comporta a l'ésser, la substància, l'un, el mateix, la causa, la percepció, el raonament, i moltes altres nocions que els sentits no poden proporcionar.
| Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, l.2, cap. 1(Alianza, Madrid 1992, p. 114-115). |
Original en castellà
Esta tabula rasa de la que tanto se habla, en mi opinión no es más que una ficción que no concuerda con la naturaleza y que se fundamenta únicamente en las nociones incompletas de los filósofos, como el vacío, los átomos y el reposo absoluto o relativo de dos partes de un todo entre sí, o como la materia prima cuando se la concibe sin ninguna forma. Las cosas uniformes, que no llevan en sí mismas ninguna variedad, sólo son abstracciones, como el tiempo, el espacio y los demás seres de las matemáticas puras. No hay cuerpo cuyas partes estén en reposo, y no hay sustancia que no se distinga en algo de otra cualquiera. Las almas humanas no sólo difieren de las restantes almas, sino también entre ellas, aunque las diferencias no sean de las denominadas específicas. De acuerdo con la prueba que creo poseer, toda cosa sustancial, sea alma o cuerpo, tiene su relación propia con todas las demás; y una y otra siempre deben diferir según determinaciones intrínsecas. Y aquellos que hablan de tabla rasa, tras haber desprovisto al almade ideas, no pueden decir qué es lo que queda, como les ocurre a los filósofos de la Escuela, que no le dejan nada a su materia prima. Se me responderá acaso que esta tabla rasa de los filósofos sólo quiere significar que el alma natural y originariamente sólo posee puras facultades. Pero las facultades sin ningún tipo de acto, en una palabra, las puras potencias de la Escuela, son asimismo ficciones que la naturaleza desconoce y que sólo se obtienen a base de hacer abstracciones. Pues, ¿dónde sería posible encontrar en el mundo una facultad que se reduzca a la sola potencia y no ejerza ningún acto? Siempre existe una disposición a la acción, y a una determinada acción mejor que a otra. Y aparte de la disposición, existe una tendencia a la acción, e inclusive, en cada sujeto existen una infinidad de tendencias: dichas tendencias nunca existen sin algún tipo de efecto. Concedo que la experiencia es necesaria para que el alma se vea determinada a tales o cuales pensamientos, y para que tome en cuenta las ideas que hay en nosotros, pero ¿cómo la experiencia y los sentidos pueden llegar a producir ideas? ¿Tiene el alma ventanas, se parece a las tablillas? ¿Es como la cera? Es claro que cuantos conciben así al alma, en el fondo la hacen corporal. Se me objetará el axioma admitido por los filósofos, según el cual «nada hay en el alma que no venga de los sentidos». Pero hay que exceptuar al alma misma, y a sus afecciones. «Nihil est in intellectu quod non fuerit in sensu, exige: nisi ipse intellectus». El alma entraña al ser, la sustancia, lo uno, lo mismo, la causa, la percepción, el razonamiento, y otras muchas nociones que los sentidos no pueden proporcionar.