Simplici: dues maneres d'entendre les hipòtesis científiques

Incumbeix a la investigació empírica considerar la substància dels cels i dels astres, la seva força i la seva qualitat, i la seva arribar a ser i la seva destrucció, millor dit, la investigació empírica està en condicions fins a de provar els fets que es refereixen a la seva grandària, figura i disposició. L'astronomia, en canvi, no intenta parlar de res d'això, sinó que prova de quina manera es disposen els cossos celestes mitjançant consideracions basades en la idea que els cels constitueixen un kosmos real, i a més, ens informa sobre nombres i grandàries i distàncies de la terra, el sol, la lluna, i dels eclipsis i les conjuncions dels astres, així com de la classe i extensió dels seus moviments. Per tant, perquè està relacionada amb la investigació de la quantitat, de la grandària i la qualitat de la forma o figura, té necessitat natural de l'aritmètica i la geometria. Allò, doncs, que l'astronomia pretén justificar només pot expressar-se amb l'aritmètica i la geometria. Ara bé, en molts casos l'astrònom i el físic es referiran al mateix, per exemple, que el sol té una grandària enorme o que la terra és esfèrica, però no ho fan de la mateixa manera. El físic provarà cadascun dels fets mitjançant consideracions de l'essència o substància, la força, o de com són les coses i no considerant que les coses han de ser tal com són, sinó tenint en compte la seva arribar a ser i el fet que canvien. L'astrònom provarà tot això mitjançant xifres i magnituds, o referint-se a la quantitat de moviment i al temps en què es realitza. De nou, el físic en molts casos arribarà fins a la causa buscant la força originària; però l'astrònom, perquè prova els fets a partir de condicions externes a ells, no pot jutjar sobre la causa, com quan, per exemple, declara que la terra o els astres són esfèrics; de vegades ni tan sols pretén establir la causa, com quan parla sobre eclipsis; en altres casos, inventa hipòtesis i recorre a determinats expedients pel mitjà dels quals salva els fenòmens. Per exemple, per què sembla que es mouen irregularment el sol, la lluna i els planetes? Podem contestar que, si suposem que les seves òrbites són cercles excèntrics o si els astres descriuen epicicles, la seva irregularitat aparent quedarà salvada. [...] D'aquí que, de fet, veiem com un tal Heràclides de Ponto suggereix una solució dient que, si suposem precisament que la terra es mou d'alguna manera, mentre que el sol està d'alguna manera quiet, pot salvar-se l'aparent irregularitat pel que fa al sol. Perquè no s'ocupa l'astrònom a saber què és adequat per naturalesa a una posició de repòs, i quina classe de cossos poden moure's, sinó que introdueix hipòtesis d'acord amb les quals alguns cossos romanen fixos i uns altres es mouen, i després considera amb quina hipòtesi convenen els fenòmens realment observats en el cel.

In Phys., 11, 2, 193 (citado por Th. Heath, Aristarchus of Samos, The Ancient Copernicus, Dover Publications, Nova York 1981, p. 275-276).